Gràcies, senyor president. Molt Honorable President, el passat 5 de juliol el Parlament va acordar encomanar-li la convocatòria dels presidents dels grups i subgrups parlamentaris per tal de constituir un espai de diàleg per facilitar acords sobre els grans temes de país.

Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats,

President Torra,

Ahir vostè va desgranar l’orientació política general del seu govern i correspon avui a les forces polítiques de la cambra fixar la nostra posició al respecte.

El 1 de octubre se consumó el choque de trenes que se dibujó el 6 y 7 de septiembre, donde infringiendo el Reglamento del Parlament de Catalunya, los derechos de la oposición, desoyendo las advertencias de los letrados de la Cámara y del Consejo de Garantías Estatutarias de Cataluña, se vulneraron el Estatuto de Autonomía y la Constitución y se convocó un referéndum ilegal aprobándose la ley denominada "de transitoriedad jurídica y fundacional de la República". En aquella jornada cristalizó la incapacidad por el diálogo de los gobiernos presididos, por aquellas fechas, por Carles Puigdemont y Mariano Rajoy.

Hace pocos días recordábamos las lamentables sesiones parlamentarias de los días 6 y 7 de septiembre de 2017. En ellas se vulneró el Reglamento del Parlament de Catalunya, se desoyeron los criterios de los letrados de la Cámara y del Consell de Garantías Estatutarias de Catalunya, se pisotearon los derechos de los diputados y grupos de la oposición, se conculcó el Estatuto de Autonomía y se rompió el marco constitucional. Mientras los independentistas pretendían que tales desmanes se produjesen en un abrir y cerrar de ojos y pasasen desapercibidos, la tenacidad de la oposición y brillantes discursos como el Joan Coscubiela sirvieron para poner en evidencia tamaño despropósito.

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha pedido hoy recuperar el "espíritu unitario" de la Diada Nacional de Catalunya y "superar divisiones" para así encontrar un camino que permita avanzar en el autogobierno y la mejora de la financiación, y ha pedido que no se pongan "condiciones" que "impidan" el diálogo.

Durante las sesiones parlamentarias de los días 6 y 7 septiembre del año pasado, a pesar de nuestras advertencias, se traspasaron líneas rojas que rompieron en dos el Parlament de Catalunya, dividieron a la sociedad catalana y abrieron el camino al desastre político más relevante tras la aprobación de la Constitución y del Estatut. No es de extrañar que algunos autores, como Daniel Gascón o Pau Luque, lo denominen “golpe posmoderno”.

Decía Nietzsche que "Sin música, la vida sería un error". De hecho, creo que la política, como la vida, es mejor con banda sonora. Al fin y al cabo, mientras nos entretenemos poniendo la letra, a menudo olvidamos escuchar la música y, por qué no, bailarla. Y los políticos especialmente dedicamos demasiado tiempo a poner la letra a todo lo que podemos. Y poco a escuchar.

Gràcies, president. President, sense abandonar el registre del company Xavier Domènech. Correm el risc, al final, que entre tots ho farem tot. I jo voldria centrar-nos, si m’ho permet, en la seva responsabilitat com a president. I, per tant, estem parlant aquests dies molt de la relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya, entre aquesta negociació entre institucions catalanes i institucions espanyoles, però, des del nostre punt de vista, gairebé gens de l’esforç que hem de fer internament. Nosaltres sentim amb preocupació manifestacions per part del Govern de Catalunya sobre el retorn a una via unilateral, que nosaltres considerem que té, ha tingut i podria seguir tenint uns costos inassumibles, de tot ordre. Nosaltres creiem que és un altre camí el que cal emprendre, però és un camí que requereix d’un consens ampli en aquesta cambra, un consens mínim de dos terços, de noranta diputats d’aquesta cambra, si volem fer canvis rellevants del nostre sistema institucional. I per això, president, jo voldria adreçar-me a vostè i preguntar-li, a banda de felicitar-lo per la iniciativa de rebre els grups parlamentaris com a primera mesura de cara a preparar aquesta interlocució amb l’Estat, si des del punt de vista del necessari consens intern està disposat a emprendre iniciatives institucionals com a president en aquesta direcció.

*******

Vostè, potser, si m’ho permet, abusa de saber que jo el contestaré. Però voldria dir molt ràpidament algunes coses. Una: vostè diu que el gran elefant és el dret d’autodeterminació. Permeti’m que en discrepi. El gran elefant és si dos terços d’aquesta cambra es posen d’acord en alguna cosa per avançar. Segona qüestió que li volia dir: vostè atorga a l’1 d’octubre ser generador d’un mandat democràtic. Nosaltres no li donem aquest valor. I és que, a més a més, li diem, respectuosament, a vostè, a la institució i a tots els catalans, particularment als que hi van participar. No s’ha acreditat una majoria en favor de la independència. Ni l’1 d’octubre, ni a les eleccions de 2017, ni a les 2015, ni a la consulta del 9 de novembre de 2014. Per tant, nosaltres li diem: el gran elefant, efectivament: que dos terços d’aquesta cambra es posin d’acord en cap a on avançar amb millor autogovern i més finançament. I vostè em diu: quin és el nostre full de ruta? Doncs, acabar amb una reforma combinada de la Constitució i de l’Estatut que es pugui sotmetre a referèndum del poble.

Molt honorable senyor president, en l’anterior sessió de control era precisament Xavier Domènech que em demanava que no condicionés la seva relació amb el president Pedro Sánchez i per tant, jo no li preguntaré sobre la reunió de dilluns. Però, sí voldria començar per felicitar una decisió del Govern de Catalunya, que ha estat precisament designar els seus representants a la Comissió Bilateral, a les comissions mixtes i a la Comissió d’Infraestructures. I en aquest sentit, sí, i aplicat i projectat sobre aquestes comissions, sí que m’agradaria saber si el Govern té fixada una estratègia o uns objectius de treball pels propers mesos.

******************

Sí…, senyor president, permeti’m un petit clip publicitari, si vol saber la meva hi ha un llibre editat molt recentment, “La tercera vía. Puentes para el acuerdo”, edicions Los Libros de la Catarata, 18 euritos. Però jo em referia més concretament al que es pot desplegar des de les comissions bilaterals. I en aquest sentit no voldria menystenir aquells elements de reforma institucional que es puguin abocar, però sí que crec que seria bo per al conjunt de la societat catalana que els grans problemes del país es veiessin clarament reflectits. En aquests moments tenim encara un problema molt important d’atur que es concentra en els aturats de llarga durada i en l’atur juvenil; tenim unes necessitats de millorar la nostra capacitat de gestió dels fluxos migratoris; tenim la possibilitat d’enfortir les nostres competències i capacitats en matèria d’inspecció de treball com a mecanisme per fer aflorar fraus que s’estan produint en la contractació i que estan lesionant greument els drets laborals dels treballadors o dels que volen accedir a un lloc de treball; tenim un tema pendent, des de fa molt de temps, que és la possibilitat que la Generalitat tingui competències en matèria de polítiques actives d’ocupació, i tenim alguns problemes molt seriosos de finançament, no només quant al model, en el qual podem coincidir o discrepar, sinó problemes molt objectius d’infrafinançament de la sanitat i també de la Llei de la dependència. I és per això que m’atrevia a estimular l’acció del Govern en aquest sentit, pensant en les comissions mixtes i bilaterals. I, per últim, i en aquest torn també d’agraïments, em consta que la seva posició ha estat molt, molt important en el moment de l’acceptació d’una esmena que aquesta tarda es veurà, amb una moció que compromet la presidència a establir mecanismes per arribar a acords, a un consens intern, que jo crec imprescindible per avançar en qualsevol punt.

Els organitzadors de la Conferència del PSOE havien previst que intervingués breument en la sessió inaugural. Ahir a la nit, colpit per les notícies de París, vaig escriure unes breus notes per a la meva intervenció. La Conferència s’ha suspès i per tant no hi he intervingut. Us transcric les breus notes que em vaig preparar ahir de matinada.