Debat sobre la inhabilitació del president Torra per part de la Junta Electoral Central
  • Publicat

Debat sobre la inhabilitació del president Torra per part de la Junta Electoral Central

Gràcies, senyor president,

Molt Honorable senyor president de la Generalitat de Catalunya.

Aquest ple s’ha convocat amb caràcter d’urgència a petició seva per comparèixer davant la Cambra per fixar la seva posició davant de la resolució de la Junta Electoral Central que vàrem conèixer ahir, i que encara no ha estat comunicada oficialment. Per tant, els que demanen la seva aplicació immediata cometen un error de primer de carrera.

A mi em va sorprendre la rapidesa amb la que es volia debatre a la cambra una resolució no comunicada. Ara, encara em va sorprendre més, quan es va produir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va coincidir amb la celebració d’un ple, que llavors ningú suscités un debat sobre la qüestió. Potser és que es considera que és més important la decisió de la Junta Electoral Central que del TSJC, cosa que jo no comparteixo.

En política l’elecció del moment és sempre rellevant. I ens sembla – i a més ho corroboren algunes de les paraules que estem sentint – que res del que està passant aquests dies és aliè al debat d’investidura que ha començat aquest matí al Congrés dels Diputats.

En tot cas l’hem escoltat com sempre amb atenció i respecte i volem compartir amb la resta de grups i el conjunt de la societat catalana la nostra posició sobre el tema que ens ha portat avui aquí.

Ho diré d’entrada, ras i curt. I també ho diu així la proposta de resolució que plantegem. En la nostra opinió la seva eventual inhabilitació sols pot derivar-se d’una sentència judicial ferma, i no d’un acord de la Junta Electoral Central. Ho diu l’Estatut, la Llei de la Presidència i del Govern, i el Reglament del Parlament. És la nostra opinió. I la de molta gent. Avui editorials de diaris catalans ho diuen clarament.

El que passa és que nosaltres voldríem, segurament en un esforç difícil i que alguns és impossible que entenguin, separar la Presidència del president. Perquè nosaltres volem venir avui aquí en defensa de les institucions, no de la seva gestió que no compartim, però sí de les institucions, perquè com vostè ha dit avui el president és vostè, abans ho van ser uns altres i en el futur encara ho seran uns altres.

I el nostre Estatut estableix unes condicions per a la inhabilitació. I a més ho fa precisament perquè la Constitució li permet. A aquells que els agrada tant la Constitució: no cal arribar al 155, és a l’article 148.1.1. on trobaran vostès que les Comunitats Autònomes tenen dret a legislar sobre l’estatut dels seus presidents i dels seus diputats. A més, ho diu l’Estatut, ho diu la llei de la Presidència i del Govern i el Reglament del Parlament.

Per tant, nosaltres, a la nostra proposta de resolució, demanem que el Parlament també interposi un recurs en defensa de les institucions catalanes. Per tant, si la prova del cotó és la defensa de les institucions jo crec que molts la passem. Confio rebre el seu suport a la proposta de resolució que el grup Socialista i Units per Avançar presenta. És veritat que és una resolució que no parla d’autodeterminació i d’altres qüestions legítimes en un debat però que no tenen a veure amb el que creiem que és el centre de la discussió que ens hauria de portar aquí avui: com defensar millor les institucions catalanes. Els hi diré: la millor manera és respectant la llei, sempre. I quan es considera que els nostres drets o les nostres institucions no són respectades exigir el compliment del dret en el que es fonamenta.

Nosaltres creiem, i ho diem amb total respecte, que la Junta Electoral Central s’hagués hagut d’inhibir com ho va fer la Junta Electoral Provincial de Barcelona, donat que la qüestió estava ja judicialitzada, perquè ja hi havia hagut una sentència en primera instància pendent dels recursos en el Tribunal Suprem que és el que, en el nostre criteri, decidirà.

Certament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va recaure sobre vostè és inequívoca. El propi desenvolupament del judici deixava poc marge de dubte. Vostè va decidir no atendre una decisió anterior de la Junta Electoral que impedia en període electoral l’exhibició de símbols de caràcter partidista en els edificis públics. Nosaltres ja vam advertir sobre l’error. En tot cas, com que el nostre és un sistema de garanties, fins que no s’exhaureixi la via judicial ningú pot establir unes conseqüències abans d’hora.

Nosaltres creiem, president, que vostè el que hauria de fer, i ho diem amb respecte, és defensar-se jurídicament. Defensar el que vostè considera que és el seu dret i no utilitzar una decisió que en cap cas és final, perquè sempre pot ser objecte de recurs, per generar un conflicte addicional. Però vostè ja ha parlat fa temps de confrontació i polarització i potser veu també en aquest fet que ha succeït un motiu més de confrontació.

El nostre grup ha manifestat sempre el seu respecte a la legalitat vigent, a la Constitució i a l’Estatut que configuren un Estat de Dret amb separació de poders, la qual cosa ens porta també a acatar les sentències, les dels tribunals d’aquí i les dels tribunals europeus. Que efectivament han de ser respectades perquè no són tribunals estrangers, són tribunals que emparen també els nostres drets i llibertats. Aquí també passem – si això era una prova – la del cotó.

Nosaltres el que li diem és que vostè és el president de la Generalitat, el màxim representant ordinari de l’Estat a Catalunya, i que el que hauríem d’intentar entre tots i vostè el primer és permetre el retorn de la política i el diàleg. Creiem que cal donar una oportunitat a que els temes polítics es puguin resoldre des de la política. Com es fa això? Respectant la llei, no transgredint-la, i promovent el debat polític democràtic i el diàleg.

Precisament el debat d’investidura al que abans m’he referit també va d’això. S’està jugant la possibilitat o no que s’obri una etapa presidida pel diàleg. Ho diu el programa subscrit entre el PSOE i els companys d’Unidas Podemos-En Comú Podem. Ho diu l’acord subscrit entre el PSOE i el PNB i ho diu encara més específicament l’acord subscrit entre el PSOE, el PSC i ERC.

Respecto – i ho va demanar algú – totes les posicions al respecte. Hi ha qui pot dir “jo no hi confio”. Hi té tot el dret. Però la meva pregunta és la següent: pel fet d’una desconfiança que pot tenir arrels profundes i motius justificadíssims ens hem de negar la possibilitat d’aprofitar aquesta nova oportunitat?

Tot el que ha passat ens impedeix ara aprofitar el present per intentar millorar el futur?

Aquesta és la qüestió que jo crec que està aquests dies sobre la taula. I ho dic des del respecte per totes les posicions, però entendran que ho faci des d’un respecte especial envers la posició de la gent d’ERC, que en la situació excepcional que vivim ha fet una aposta per no impedir la creació d’un govern que està disposat a obrir aquesta via.

Nosaltres no cal dir-ho, estem absolutament decidits a aquest camí. Diàleg, negociació i pacte. Diàleg Catalunya endins. Diàleg entre institucions. Diàleg en el marc de la llei, si cal fins i tot per canviar-la a través dels mecanismes i majories establerts que permeten canviar les lleis. Un diàleg, no imposició. Un diàleg transaccional, entre els uns i els altres. Perquè volem arribar a aquest acord.

Ens agradi o no tenim una societat dividida sobre això. La nostra obligació compartida d’uns i altres és trobar un terreny d’encontre, que probablement no satisfarà al 100% ningú, però que podrà ser raonablement satisfactori per una àmplia majoria. Això és el que nosaltres volem. No deixem que les passions ens ceguin.

No deixem que el dolor, d’uns i altres, ens impedeixi prendre les decisions més adequades. No deixem que el passat ens impedeixi actuar sobre el present.

I a vostè president i des del respecte, em permeto de suggerir-li una cosa que vostè ja ha anunciat que farà: recórrer aquesta decisió. Tant la decisió del TSJC com la de la JEC. En aquest darrer cas, lògicament, demanant unes mesures cautelars que previnguin sobre el que podria ser una vulneració de drets impossible de reparar més endavant. Faci-ho, val la pena. És la seva obligació com a president perquè en aquest cas vostè no està defensant el president actual sinó la Presidència de la Generalitat.

I ara que hem tornat tots a la defensa de l’Estatut, doncs, per defensar l’Estatut, per defensar l’autogovern, per defensar les nostres institucions, anem junts.

Nosaltres discrepem de vostè de vostè en moltes coses. El seu exercici de la presidència, la seva orientació política, però reiterem el respecte a la institució que vostè en aquests moments encarna. Que tots estiguem a l’alçada del moment.

Moltes gràcies.

Enllaç a la Proposta de Resolució presentada pel grup parlamentari Socialistes – Units per Avançar

Miquel Iceta

  • Biografia
  • Galería fotogràfica
  • Diari
  • Arxiu digital
  • Poesia japonesa
  • Issuu
  • Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
×