Intervenció davant del grup parlamentari

Companyes i companys,

Catalunya ha perdut molt el temps des de l’any 2012.

L’obsessió per un objectiu polític que no és compartit per una majoria dels catalans ha monopolitzat l’actuació dels nostres governants i ha deixat de banda l’acció de govern pròpiament dita, a excepció de retallades socials que caldria revertir.

No hem assolit ni més competències, ni més recursos. No s’han endegat grans projectes ni grans inversions.

L’únic que quedarà d’aquests anys de govern és un record de divisió social, de pèrdua d’oportunitats, de fracàs de la política, d’institucions intervingudes i de judicialització.

Els anys en què han coincidit governs del PP i governs independentistes no han estat bons anys ni per Catalunya ni per Espanya. L’any 2019 no hauria de ser un altre any perdut per Catalunya. I això requereix d’una bona acció de govern i d’uns bons pressupostos.

El cert és que seguim tenint un govern que més que governar sembla limitar-se a defensar la causa de la independència i a solidaritzar-se amb els dirigents que tenen un judici pendent o que han abandonat el país per defugir l’acció de la justícia.

La nostra obligació és recordar al govern la seva obligació de governar. De governar per a tothom. De pensar en 7 milions i mig de catalans, no només en dos milions i escaig.

Hem de recordar al govern que gestiona un pressupost que supera els 38.000 milions d’euros. Que té més de 250.000 empleats públics. Que té 16.000 policies.

Que d’ell en depenen qüestions tan rellevants com la sanitat i l’educació públiques.

Que el nostre futur col·lectiu com a país i el nostre futur com a ciutadans depenen en gran mesura de l’encert de les polítiques públiques que té encomanades.

Que cal revertir les retallades.

Que tornem a necessitar més mestres, més mossos i més metges.

Que les nostres universitats necessiten més suport, com la recerca que es fa al país.

Que necessitem més política industrial.

Que massa gent s’ho està passant malament.

Que les polítiques d’infància no són prou potents, ni les polítiques socials prou ambicioses.

Que les empreses i les famílies del nostre país mereixen més atenció i suport. Com els diversos sectors econòmics, com la cura del medi natural, o el combat per la sostenibilitat o la lluita contra el canvi climàtic.

Que queda molt per fer per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social, o per lluitar contra les desigualtats.

Que el nostre país necessita més ocupació estable i de més qualitat.

Que els i les joves necessiten més oportunitats i que encara queda molt a fer per garantir la igualtat entre homes i dones.

És hora de desvetllar energies, és hora d’aplicar recursos, és hora de desenvolupar polítiques públiques adequades.

És hora de governar.

I per governar cal estabilitat política, seguretat jurídica, i calen uns pressupostos adequats.

Necessitem més recursos i més marge financer.

I no ens cansarem de dir que la col·laboració amb l’actual govern d’Espanya serà més profitosa que un enfrontament eixorc.

Ben aviat sabrem si el govern de la Generalitat prioritza l’interès dels catalans i les catalanes sobre l’interès partidista.

Ben aviat sabrem si el govern de Catalunya afavoreix o fa impossible l’aprovació d’uns pressupostos generals de l’Estat que són bons pels catalans.

Uns pressupostos que són bons no només perquè incrementen els recursos a l’abast de la Generalitat.

Per cert, si no s’incrementen aquests recursos serà impossible que el nostre grup parlamentari entri a negociar els pressupostos de la Generalitat.

Uns pressupostos que no només són bons perquè Catalunya serà tractada amb justícia pel que fa al nivell d’inversió pública de l’Estat després de molts anys en que no ha estat així…

Són bons, sobretot, perquè capgiren la lògica de l’austeritat i de les retallades.

Incrementant el salari mínim, garantint el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, recordem que això afecta a 8.700.000 persones, 1.700.000 de les quals són catalanes.

Incrementant un 3% les pensions mínimes i no contributives, recuperant el subsidi d’atur pels majors de 52 anys, fent que els autònoms cotitzin en funció dels seus ingressos reals, incrementant el suport a les famílies més necessitades, incrementant el suport econòmic al transport metropolità.

No és d’estranyar que els sindicats s’hagin mostrat favorables a l’aprovació d’aquests pressupostos, també ho ha fet la patronal catalana, i molts opinadors sobiranistes. Ho ha fet també Andreu Mas Colell.

És evident que l’aprovació d’aquests pressupostos beneficiaria els catalans i el conjunt dels espanyols, donaria estabilitat i temps per intentar solucionar d’una forma acordada el problema que tenim entre mans.

Com deia la declaració de Pedralbes, tenim un problema polític que només serem capaços de resoldre a través d’un diàleg transversal, àmplies majories i seguretat jurídica.

La política espanyola amb respecte de Catalunya s’està instal·lant desgraciadament en una cruïlla decisiva: o diàleg o 155 perpetu. O segueix un govern socialista i dialogant, o arriba un govern fruit de l’aliança de les tres dretes amb polítiques regressives i la crispació com a resposta a la qüestió catalana.

Cap força política catalanista pot mostrar-se indiferent davant d’aquesta cruïlla. I tothom s’ha de fer responsable de les conseqüències dels seus actes.

Divendres el Consell de Ministres aprovarà el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat que havia estat negociat amb Podemos i les seves confluències. I dissabte mateix el president del govern els defensarà a Barcelona en un acte polític que marcarà també l’inici de la precampanya de Jaume Collboni.

El govern de la Generalitat i les forces que li donen suport hauran de definir-se. I a hores d’ara saben que l’opinió pública catalana s’ha decantat majoritàriament per donar suport a aquests pressupostos generals de l’Estat, per donar una oportunitat al diàleg.

Un diàleg que s’ha de produir també, i fins i tot diria que de forma prioritària, Catalunya endins.

Si el que es vol és canviar el marc institucional i el marc institucional només pot canviar a partir dels mecanismes i majories legalment previstos, només tenen sentit les propostes que puguin assolir el suport d’almenys 2/3 dels membres del Parlament.

I som molt lluny de tenir un acord tan ampli en qüestions relatives al nostre autogovern.

No hi ha dreceres. No hi ha decisions unilaterals que valguin. No hi ha camins fora de la llei.

Les constants apel·lacions a gestos i propostes per part del govern d’Espanya no poden amagar l’ou: sense un acord previ i àmpliament majoritari entre els catalans hi ha ben poca cosa a fer.

Un dels fruits del procés independentista ha estat la polarització, la divisió de la societat catalana. Per primer cop en molt de temps el primer partit català no prové de la tradició catalanista. I que quedi clar: no dic això per criticar Ciutadans, ho dic per posar en evidència la necessitat d’un diàleg entre les forces polítiques catalanes. Un diàleg que avui no s’està produint.

Cal recordar que la pròpia taula pel diàleg convocada pel president de la Generalitat no compta encara amb la participació de Ciutadans, el PP ni la CUP.

No atribuïm tots els problemes a les institucions i partit espanyols. Cal reconèixer també que sense un gran acord Catalunya endins no podrem avançar.

I per avançar cal voluntat i calen propostes. El nostre grup ha acreditat tenir la voluntat i ha acreditat també que té propostes.

Precisament en el marc de la taula pel diàleg convocada pel president Torra el nostre grup parlamentari va presentar el document “Catalunya 2019” en el qual reclamàvem “Diàleg per enfortir la convivència i recuperar consensos. Per avançar en l’autogovern, el progrés econòmic i l’impuls a les polítiques socials”.

I proposàvem sis grans objectius per cercar el consens.

  1. Assegurar la convivència, el pluralisme en l’espai públic i la neutralitat de les institucions.
  2. Garantir el respecte a la legalitat i a l’actual marc institucional, fins que no hi hagi el necessari consens per reformar-lo a través dels mecanismes i les majories establertes.
  3. Desbloquejar les institucions, evitar erosionar-les creant organismes paral·lels i refer consensos.
  4. Prioritzar el desenvolupament econòmic, la igualtat d’oportunitats i el combat contra la pobresa i l’exclusió social.
  5. Obrir el debat sobre la millor manera d’enfortir l’autogovern i millorar el finançament, i sobre els procediments per acreditar un suport ciutadà majoritari a l’acord al qual s’arribi.
  6. Aprofundir en el diàleg amb el govern d’Espanya per avançar en la resolució dels problemes pendents.

Seguirem treballant per fer avançar aquest diàleg i aquests consensos. I ho farem parlant amb tothom, fent propostes, escoltant les propostes dels demés i, sobretot, intentant servir amb eficàcia la societat a la que ens devem.

Mentrestant, al Parlament seguirem exercint la nostra tasca d’impuls i control a l’acció del govern. Cal recordar que de les tres lleis aprovades en el que va de legislatura, dues ho van ser a proposta nostra. Projectes no ens en falten ni tampoc la il·lusió i l’empenta per construir un país millor al servei dels nostres conciutadans i conciutadanes.

Moltes gràcies.

Image is not available
Debat sobre el 6 i 7 de setembre de 2017
Image is not available
La meva pregunta al president de la Generalitat
Image is not available
La meva pregunta al president de la Generalitat
Image is not available
Intervenció en el debat sobre els darrers esdeveniments polítics
Image is not available
La meva pregunta al president de la Generalitat
Image is not available
Parlament: 10 d'octubre de 2018
La meva intervenció íntegra a la sessió de control al Govern
Image is not available
Parlament: 3 d'octubre de 2018
La meva intervenció íntegra en el debat sobre l’orientació política general del Govern de Quim Torra.
Image is not available
Parlament: 6 de juny de 2018
La meva intervenció íntegra al Ple del Parlament on el President Quim Torra ha donat compte de l'estructura i la composició del Govern.
Image is not available
Parlament: 14 de maig de 2018
La meva intervenció íntegra al debat d'investidura de Quim Torra.
Image is not available
Parlament: 12 de maig de 2018
La meva intervenció íntegra al debat d'investidura de Quim Torra.
Image is not available
Parlament: 26 de octubre de 2017
La meva intervenció íntegra al Ple del Parlament sobre l' aplicació de l'article 155.
previous arrow
next arrow
Slider

Miquel Iceta

  • Biografia
  • Galería fotogràfica
  • Diari
  • Arxiu digital
  • Poesia japonesa
  • Issuu
  • Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.