Gràcies, senyor president. Molt Honorable President, el passat 5 de juliol el Parlament va acordar encomanar-li la convocatòria dels presidents dels grups i subgrups parlamentaris per tal de constituir un espai de diàleg per facilitar acords sobre els grans temes de país.

Moltes gràcies, senyor president. Molt honorable president de la Generalitat, si no l’he entès malament vostè ha sortit, ha demanat aquesta compareixença extraordinària, per dir-nos que està indignat per les decisions de les parts qualificant inicialment, provisionalment, un judici i que no donarà suport a Pedro Sánchez. Bé, potser sí que calia dir-ho aquí, i, a més, a nosaltres, els debats parlamentaris ens agraden, han de servir perquè posem en comú.

Gràcies, senyor president. Molt honorable senyor president, en diverses ocasions vostè ha dit que només accepta el mandat d’aquest Parlament. Com vostè sap, el 9 d’octubre aquest Parlament va acordar que s’havien de retornar als empleats públics les pagues extraordinàries dels anys 2013 i 2014 entre aquest any i l’any 2020.

Gràcies senyor president,

Vull expressar en primer lloc la solidaritat amb les víctimes de l’accident de tren de Vacarisses i el nostre condol als familiars i amics de la víctima que hi va haver.

Molt honorable president de la Generalitat, en primer lloc volia dir-li que ens felicitem i els felicitem com a Govern per l’acord al què han arribat amb els sindicats pel retorn de les pagues, era possible fer-ho i probablement les mobilitzacions són les que he ho han fet possible.

Gràcies, senyor President,

Molt honorable president, lamento reiterar la qüestió però ho faig amb un altre to i intenció que els representants d’altres grups parlamentaris. Efectivament divendres es celebra un Consell de Ministres a Barcelona i jo voldria saber quin serà el seu capteniment institucional en aquesta reunió tenint en compte que vostè ostenta la més alta representació de la Generalitat i que també és el representant ordinari de l’Estat a Catalunya.

Moltes gràcies, President. President, molt breument. No confongui tampoc Espanya amb el senyor Rivera, amb el senyor Casado i amb els senyors de VOX. Efectivament, Espanya és molt plural, i Catalunya és molt plural. Espero que vostè tingui una visió més fina que la d’alguns dels seus companys que no veuen diferència entre el PSOE i VOX. Li diré. Entre el PSOE i el PP i Ciutadans hi ha, fins i tot, més diferències de les que hi ha entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Hi ha un espai molt ampli.

Gràcies, senyor president,

Senyores i senyors diputats,

Molt honorable president de la Generalitat

Afortunadament, el format d’aquest debat després portarà un torn on hi hagin propostes de resolució, és a dir, que s’hauran de formular algunes propostes que ens permetin avançar

L’any que comença i que veu néixer l’edició digital de l’Endavant serà un any decisiu des de molts punts de vista. Ho serà a causa de les eleccions municipals i europees que se celebraran el proper 26 de maig. Decidirem si volem ajuntaments governats pels progressistes i que centrin la seva tasca en la resolució dels problemes concrets de les persones o si tindrem ajuntaments supeditats al procés sobiranista i que descuidin el constant combat per millorar la qualitat de vida a les nostres viles i ciutats. Els i les socialistes treballarem de valent per assegurar governs municipals estables compromesos en assolir progrés econòmic, justícia social, sostenibilitat i cura de l’entorn natural, compromesos en la creació d’ocupació estable i de qualitat, en la prestació de serveis públics capaços d’assegurar els drets de tothom, i en la promoció del respecte, la tolerància i la convivència.

La Sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto de Autonomía de Cataluña dictada en 2010, alteró el texto fruto de un laborioso acuerdo en las Cortes Generales que había sido sometido al referéndum de los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. Esta anomalía, junto al impacto de la crisis económica de 2008, la deriva recentralizadora del gobierno del PP y el éxito parcial de la estrategia independentista, ha llevado a más de dos millones de catalanes y catalanas a impugnar de forma radical la actual relación de Cataluña con el resto de España.