No tenim més temps per perdre
  • Blog
  • Posted

No tenim més temps per perdre

La crisi sanitària per la Covid-19 ha impactat a Catalunya amb força. Una crisi sense precedents que ha posat al descobert les mancances del nostre sistema sanitari i de protecció social. Temps hi haurà per valorar errors i mancances i per millorar un sistema i reconèixer uns profes­sionals que no han rebut ni prou atenció ni prou recursos durant massa temps.

L’impacte de la pandèmia a Catalunya no només ha afectat de manera especial la població de més de 70 anys i persones amb malalties cròniques, sinó que, a més, ho ha fet amb especial virulència als centres residencials per a la gent gran i per a persones amb discapacitat. Avui, a Cata­lunya, més de 900 persones han mort en residències, una quarta part del total de defuncions per coronavirus a casa nostra. El 50% de les residències estan afectades per la pandèmia, i aquelles que encara no ho estan són sus­­cep­tibles d’estar-ho els pròxims ­dies.

Les dades són esfereïdores i obliguen a actuar amb celeritat i eficàcia. Cal garantir el material de protecció als i les professionals dels serveis que atenen aquestes persones. Avui 5.000 treballadors i treballadores de centres de gent gran estan aïllats preventivament o amb simptomatologia. Cal crear una borsa de treball de professionals de les cures i l’assistència sociosanitària específica per als serveis residencials. L’actual oferta publicada pel SOC és insuficient.

La crisi sanitària per la Covid-19 ha impactat a Catalunya amb força. Una crisi sense precedents que ha posat al descobert les mancances del nostre sistema sanitari i de protecció social. Temps hi haurà per valorar errors i mancances i per millorar un sistema i reconèixer uns profes­sionals que no han rebut ni prou atenció ni prou recursos durant massa temps.

L’impacte de la pandèmia a Catalunya no només ha afectat de manera especial la població de més de 70 anys i persones amb malalties cròniques, sinó que, a més, ho ha fet amb especial virulència als centres residencials per a la gent gran i per a persones amb discapacitat. Avui, a Cata­lunya, més de 900 persones han mort en residències, una quarta part del total de defuncions per coronavirus a casa nostra. El 50% de les residències estan afectades per la pandèmia, i aquelles que encara no ho estan són sus­­cep­tibles d’estar-ho els pròxims ­dies.

Les dades són esfereïdores i obliguen a actuar amb celeritat i eficàcia. Cal garantir el material de protecció als i les professionals dels serveis que atenen aquestes persones. Avui 5.000 treballadors i treballadores de centres de gent gran estan aïllats preventivament o amb simptomatologia. Cal crear una borsa de treball de professionals de les cures i l’assistència sociosanitària específica per als serveis residencials. L’actual oferta publicada pel SOC és insuficient.

Durant aquestes setmanes, a més, hi ha hagut un clam compartit entre els gestors d’aquests equipaments i els alcaldes i alcaldesses: el Govern de la Generalitat ha arribat tard i malament, i els ajuntaments no han tingut el suport suficient per dur a terme tasques essencials, com la desinfecció dels centres. La manca de lideratge, d’atenció i de coordinació per part de l’Administració catalana ha estat una constant.

La situació és greu i no s’ha estat a l’altura, com ho ha reconegut el mateix president de la ­Generalitat. Mala gestió i improvisació a l’hora de fer recomanacions a familiars, sovint contradictòries, com també manca de transparència en les dades que s’han aportat. Calen mesures urgents, com la medicalització de les residències, així com assegurar una via de trasllat eficaç de les persones greus infectades de coronavirus cap al sistema sanitari. La darrera decisió del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de deixar que les famílies se’ls enduguin a casa sense saber si estan contagiats a través del corresponent test i sense assegurar que l’aïllament a casa es pugui fer amb totes les garanties és d’una gran irresponsabilitat.

Malauradament, ni el sistema públic de salut ni la protecció dels més febles han estat una prioritat per al Govern durant la darrera dècada, i això ha provocat uns clars dèficits en l’atenció de les persones amb més necessitats. Les persones que viuen en aquests centres han de rebre uns serveis d’atenció adequats al seu grau de dependència també en aquesta situació de crisi. Que siguin grans no vol dir que no tinguin els mateixos drets.

Que potser els quedin pocs anys de vida no vol dir que aquests anys no siguin importants. Són persones que han aportat molt a la societat al llarg de la seva vida i ara, quan ho necessiten, hem d’estar a l’altura. Cal posar tots els recursos necessaris, cercar-los amb eficàcia. Cal posar els més grans també en les prioritats de país. No tenim més temps per perdre.

Miquel Iceta

  • Biografía
  • Galería fotográfica
  • Diario
  • Archivo digital
  • Poesía japonesa
  • Issuu
  • Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
×